fotos i text.

Orquídia. Fase primera

Orquídia. Fase segona

Orquídies.

foto amb enllaç

text i foto

Va. i ara la foto.

orquídia I

orquídia II

orquídia III

text

Dilluns, 13 de maig. Continuem amb la tasca. Bé, millor dit, la reiniciem. Jo crec que en part la tenia feta, però ara veig que alguna cosa no he fet bé, perquè el text que vaig redactar el dia nou ha quedat empantanat en el llac dels "esborranys" i d'allí sembla que no sap o no vol eixir. Així doncs, aquesta vegada li diré que entre "automàticament. Va.

text

Bona vesprada. Feta ja la sana migdiada em dispose a fer els "deures". Quan açò es "publique" ja haurà passat el dia de vaga que molts pares, docents i alumnes -potser no tants com caldria- haurem fet per protestar per tants disbarats com s'han fet i continuen fent-se des de l'administració que ens governa. Que aconseguirem? Possiblement no massa. Almenys, però, que no pensen que comulguem amb rodes de molí. Que sàpien que que no totes les persones estem d'acord amb la política  que apliquen. Que pensem que es pot fer d'una altra manera.

text i vídeo

De vagades sobrem les persones. Però, tots tenim dret a gaudir de la bona música. i bona música per a mi és, entre d'altres, el so que produeix l'aigua en córrer escapadeta cap al mar...o els bancals. Tant se val.

prova de programacio dia i hora

Migdia de dimecres, tot i que són les dues, però, ara ja ho entenc iaia, anem dues hores avançats.

leonard cohen

Segona entrada

Ala, ací estem altra vegada. Ara ja quasi hora de dinar, encara que hui dinarem una miqueta més tard. Normal, estem a la classe d'informàtica. Avancem, jo a poc a poc, però avancem. Encara que  en açò, com deia aquell savi grec, quan més coses descobresc, més ignorant em sent. Però bé, "que no cunda el desánimo" i a continuar progressant adequadament.

Bon dia de dimecres. Ni plou ni fa sol. Ans bé, el cel, ara mateix, va ple de borreguets... aigua a canterets. No crec que siga hui el cas. Si fa com ahir, i sembla que així será, tindrem els primers diez de certa calor d'aquesta primavera. Jo, posat a demanar, agrairia que continués la fresca almenys fins a la meitat del mes vinent, quan ja els alumnes deixen de vindre regularment a les aules. Que n'he de fer, el calor, com que tinc la tensió baixa, em deixa una mica esmorteït, m'agrada més la fresqueta.

He amanegut per ací i, tot i que era el que pretenia, si he de ser sincer, no sé ni com ho he fet. Procuraré deixar molletes de pa, no comestible, per poder refer el camí més vegades sense perdre'm.